Alexandre Galí i Coll va ser pedagog, lingüista i historiador. Va iniciar la seva trajectòria docent el 1909 a l’Escola de Mestres de Joan Bardina i, l’any següent, va dirigir l’Escola Vallparadís de Terrassa. Després va treballar al Consell de Pedagogia, on fou secretari general, i va dirigir l’Escola Montessori de la Mancomunitat de Catalunya.
El 1924 va fundar la Mútua Escolar Blanquerna, on experimentà amb mètodes d’escola activa. També va exercir responsabilitats a la Generalitat de Catalunya i a la Universitat de Barcelona, on se li confià la metodologia de l’ensenyament del llenguatge. Exiliat a Tolosa el 1939, tornà a Barcelona el 1942 i dedicà part de la seva activitat posterior a la història de la cultura catalana. El 1968 fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
