Joaquim (Maria) Franch i Batlle (Barcelona, 1944–Celrà, 1987) fou un pedagog dedicat a l’educació formal i a la pedagogia del lleure. Després de cursar estudis de Ciències Empresarials a ESADE, inicià Pedagogia a la Universitat de Barcelona el 1969 i treballà a l’Escola Costa i Llobera fins al 1981. També fou professor de l’Escola de Mestres de la Universitat Autònoma de Barcelona entre 1977 i 1982. La seva activitat en l’escoltisme i en el Servei de Colònies de Vacances de Càritas contribuí a orientar la seva trajectòria cap a l’educació.
Entre 1975 i 1979 encapçalà l’equip pedagògic de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, on impulsà una renovació metodològica. A l’Ajuntament de Barcelona assessorà les àrees de serveis socials i joventut, i creà i dirigí l’Institut Municipal d’Animació i Esplai. En els seus treballs abordà l’educació a l’aula, la vida del grup classe i l’educació en el lleure; també defensà el valor educatiu de l’entorn natural. La seva obra s’adreçava a infants, famílies i professionals de l’educació.
