Francesc Eiximenis fou un escriptor franciscà català del segle XIV, format en escoles de l’orde franciscà i vinculat a les universitats de París i Oxford. El 1374 obtingué el doctorat en teologia a la Universitat de Tolosa. La major part de la seua obra fou escrita a València, on residí entre 1382 i 1408 i assessorà els jurats i el Consell de la ciutat.
La seua producció comprèn tractats de teologia i moral, textos de predicació i obres sobre govern i política. Lo Crestià fou concebut com una suma teològica en llengua vulgar, i el Dotzè del Crestià tracta del govern i la política. El 1408 participà en el Concili de Perpinyà; aquell any fou nomenat patriarca de Jerusalem i administrador apostòlic de la diòcesi d’Elna. Morí a Perpinyà el 1409.
