Jordi Font i Rodon (1924–2024) fou psiquiatre i membre de la Companyia de Jesús. Es llicencià en medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona, on s’especialitzà en oftalmologia i psiquiatria; també es formà en filosofia i teologia. Del 1964 al 1982 ensenyà a l’Escola Professional de Psiquiatria de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, i del 1965 al 1987 dirigí el departament de psiquiatria i salut mental de l’Hospital Sant Pere Claver. El 1964 fou cofundador de la Fundació Vidal i Barraquer.
La seva activitat escrita abordà la relació entre religió, espiritualitat i salut mental, així com el malestar en les societats del benestar. També contribuí a definir la salut mental en una ponència presentada al X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, el 1976. La seva trajectòria professional i humana fou reconeguda amb el Premi Jordi Gol el 1989; rebé la Creu de Sant Jordi el 2003 i la Medalla Narcís Monturiol el 2004.
