Folch i Torres, Joaquim (1886-1963)

Joaquim Folch i Torres (Barcelona, 1886 – Badalona, 1963) fou historiador de l’art, museòleg i crític d’art. Es formà a l’Escola Superior d’Arts i Indústries i Belles Arts de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on estudià història de l’art amb Josep Puig i Cadafalch. El 1907 començà a treballar a la secció d’art de La Veu de Catalunya, on exercí la crítica artística i dirigí la «Pàgina Artística». També va crear i dirigir revistes especialitzades com «Vell i Nou», «Gaseta de les Arts» i el «Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona».

Del 1920 al 1939 dirigí els Museus d’Art de Barcelona i fou secretari de la Junta de Museus. En aquesta etapa impulsà la recuperació i l’estudi del patrimoni artístic català, incloses les pintures murals romàniques, i el 1932 participà en la conversió del Cau Ferrat en museu públic. Publicà estudis i monografies sobre art, patrimoni i artistes, i també poesia i narrativa; alguns textos aparegueren sota el pseudònim Flama. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1942 i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des de 1959.