Joan Ferraté i Soler (Reus, 1924 – Barcelona, 2003) es va llicenciar en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona el 1953. Va ensenyar llengües clàssiques a la Universidad de Oriente, a Santiago de Cuba, i literatura espanyola i comparada a la Universitat d’Alberta, a Edmonton, on va treballar fins a la jubilació, el 1985. Entre 1970 i 1973 també va dirigir l’àrea literària de Seix Barral.
La seva obra combina estudis crítics, assaig, traducció, edició i poesia, amb una atenció destacada a la lectura i la interpretació de textos. Va traduir, entre d’altres, poesia grega, Cavafis, T. S. Eliot i Du Fu, i va escriure sobre Ausiàs March, Carles Riba i Josep Carner. El 1978 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or d’assaig per Lectura de «La terra gastada» de T. S. Eliot.
