Àngel Fàbrega i Grau (1921–2017) fou religiós, historiador, bibliotecari, arxiver i canonge de la Catedral de Barcelona. Especialista en història de l’Església, litúrgia i hagiografia crítica, estudià Història eclesiàstica a la Universitat Gregoriana i es doctorà el 1950 amb una tesi sobre el passional hispànic.
Exercí de director de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona i de la Facultat de Teologia de Barcelona, i fou arxiver de la Catedral, on reordenà la documentació capitular. També ensenyà Història i Patrologia al Seminari de Barcelona i dirigí el Departament d’Història Eclesiàstica del CSIC de Barcelona. La seva recerca i les seves publicacions se centraren especialment en la història eclesiàstica; intervingué, a més, en l’establiment dels textos litúrgics catalans postconciliars.
