Francesc Esteve i Gálvez (Castelló de la Plana, 1907–2001) fou prehistoriador, arqueòleg i professor. Es formà a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Pere Bosch i Gimpera, i es doctorà en Història. El 1933 esdevingué catedràtic de Geografia i Història a l’Institut de Castelló i conservador del Museu de Belles Arts de la Diputació de Castelló.
Després de la Guerra Civil treballà als instituts de Tortosa i Amposta, i el 1954 fou nomenat comissari local d’excavacions arqueològiques de Tortosa. La seua recerca se centrà en la prehistòria i l’arqueologia de les comarques valencianes i del sud de Catalunya. També promogué la creació del Museu del Montsià d’Amposta. El 1984 rebé la Creu de Sant Jordi.
