Ernest Martínez i Ferrando

Ernest Martínez Ferrando (València, 1891-1965) va ser arxiver, escriptor i historiador. Després d’estudiar Filosofia i Lletres, en l’especialitat d’Història, a València, va ingressar al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs el 1915. Va treballar a les biblioteques de Barcelona i Girona abans d’incorporar-se el 1920 a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que va dirigir entre 1940 i 1961.

Com a escriptor, va conrear sobretot el conte i també la novel·la; Una dona s’atura en el camí, guardonada amb el Premi Joan Crexells el 1935, és una de les seves obres narratives. També va traduir al català autors francesos i alemanys. Com a historiador, es va especialitzar en la baixa edat mitjana de la Corona d’Aragó i va publicar estudis basats en els fons documentals de l’arxiu. El 1941 va ingressar a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.