Enric Valor

Enric Valor i Vives (Castalla, 1911 – València, 2000) fou narrador i gramàtic valencià. Es dedicà també a la lexicografia i a l’estudi de la llengua: contribuí al Diccionari català-valencià-balear i promogué la normativització del valencià mitjançant cursos de llengua, gramàtiques i obres de referència com La flexió verbal. Va començar la seua trajectòria periodística i literària a Alacant, i després de la Guerra Civil es concentrà en l’obra literària. A partir dels anys cinquanta recopilà rondalles populars valencianes, que convertí en part central de la seua producció narrativa.

La seua obra combina la creació narrativa amb una activitat sostinguda de recollida i estudi del lèxic i del folklore valencià. El cicle de Cassana, iniciat amb Sense la terra promesa, recupera la memòria col·lectiva valenciana del període comprès entre 1916 i 1939. Valor participà en institucions dedicades a la filologia i a la cultura catalana i valenciana, entre les quals la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Entre els reconeixements que rebé hi ha el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i la Creu de Sant Jordi.