Josep Dalmau i Olivé (1926–2018) fou sacerdot, escriptor, teòleg i activista català. Nascut a Sant Llorenç Savall, estudià Teologia a les universitats pontifícies de Salamanca i Comillas, i s’ordenà sacerdot al seu poble natal. El 1958 fou nomenat rector de Gallifa, on impulsà activitats pastorals i juvenils; també col·laborà amb la revista El Ciervo i fou professor de Moral a l’escola d’aprenents de la Maquinista Terrestre i Marítima de Barcelona. La seva activitat pública inclogué la participació en l’Assemblea de Catalunya i en iniciatives cíviques i independentistes. El 1977 es llicencià en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Com a escriptor, publicà obres de temàtica teològica i cívicopolítica; entre els temes que tractà hi ha les relacions entre cristianisme i marxisme i l’autodeterminació. El 1996 rebé la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.
