Cots, Jordi (1927-)

Jordi Cots i Moner (Barcelona, 1927) va ser advocat, pedagog i poeta. Després d’exercir l’advocacia durant dotze anys, el 1963 va orientar la seva activitat cap a la pedagogia i va dirigir l’Escola Thau; també va ser cofundador de l’Escola de Mestres Rosa Sensat i va ocupar càrrecs directius en diversos centres educatius. La seva trajectòria va combinar l’ensenyament amb la defensa dels drets dels infants: va estudiar-ne la declaració universal en la tesi doctoral que va llegir el 1978, va impulsar la Comissió de la Infància de Justícia i Pau i, entre 1997 i 2004, va ser adjunt al Síndic de Greuges per a la defensa dels drets dels infants. Com a poeta, va publicar Fidelitat el 1949 i D’allà on ve la veu el 1958, i va col·laborar en la primera Antologia poètica universitària. També va escriure contes per a infants i obres sobre educació i drets de la infància; entre aquestes hi ha La Declaració Universal dels Drets de l’Infant i La realització dels drets dels infants, avui, de la qual va ser coordinador. El 1987 va ser elegit membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. Va rebre, entre altres distincions, la Creu de Sant Jordi el 2011.