Josep Cornudella i Capdevila, metge especialitzat en pneumologia i tisiologia, es formà a la Facultat de Medicina de Barcelona i treballà a l’Hospital de Sant Pau, on el 1933 assumí la direcció del servei que havia encapçalat el seu mestre, Joan Freixas i Freixas. El 1955 impulsà la transformació del servei de tisiologia en un servei de malalties de l’aparell respiratori. Va promoure cursos de broncologia i d’exploracions funcionals respiratòries, i de patologia toràcica per a postgraduats, que organitzà entre 1941 i 1965.
La seva activitat clínica i docent anà acompanyada de recerca i publicacions sobre tuberculosi i malalties respiratòries. El 1928 es doctorà amb una tesi sobre l’oleotòrax i fou un dels primers metges a utilitzar l’estreptomicina contra la tuberculosi a Espanya. També publicà estudis d’història de la medicina, entre els quals La pneumologia a Catalunya i els seus homes, i treballs biogràfics sobre metges catalans. El 1973 ingressà a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona; en fou bibliotecari del 1978 al 1985.