Antoni Comas i Pujol (Mataró, 1931 – Barcelona, 1981) fou historiador de la literatura, crític literari i professor universitari. Es llicencià en Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona el 1953, amb premi extraordinari, i s’hi doctorà amb una tesi sobre el trobador Ramon Vidal de Besalú. El 1960 començà a impartir-hi regularment ensenyament de llengua catalana; el 1965 guanyà la càtedra de Llengua i Literatura Catalanes. Més endavant dirigí el Departament de Filologia Catalana.
La seva recerca abraçà la literatura catalana des de l’època medieval fins a autors contemporanis, amb una atenció destacada al període entre la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. Va estudiar la continuïtat de la llengua i la literatura catalanes durant els segles XVI al XVIII i el paper de les institucions en la recuperació cultural. També edità críticament obres d’autors castellans com Teresa de Jesús, Joan Boscà i Góngora, i contribuí a divulgar la literatura catalana en l’àmbit escolar i social. Fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres.
