Eusebi Colomer i Pous (Girona, 1923 – Barcelona, 1997) fou filòsof i eclesiàstic. Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia el 1957 amb una tesi sobre Nicolau de Cusa, i exercí de professor a la Facultat de Teologia de Catalunya. El 1968 ingressà com a membre numerari a l’Institut d’Estudis Catalans, on recuperà la Societat Catalana de Filosofia i la Schola Lullistica.
La seva recerca se centrà en les relacions entre el pensament català i l’europeu durant la transició de l’edat mitjana al Renaixement. També estudià Pierre Teilhard de Chardin i qüestions situades entre la teologia i la filosofia, així com el diàleg entre el pensament cristià i el modern. Ingressà a la Companyia de Jesús el 1941 i fou ordenat el 1953.
