Coll i Alentorn, Miquel (1904-1990)

Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 1904-1990) es va formar com a enginyer industrial, però va dedicar la major part de la seva activitat professional a l’estudi de la història de Catalunya, sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila. Va iniciar la seva trajectòria com a professor de matemàtiques i director de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis d’Olesa de Montserrat. El 1961 fou elegit membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, entitat amb la qual mantingué una estreta vinculació, i participà en la fundació de dues de les seves societats filials.

Va ensenyar història als Estudis Universitaris Catalans i també a l’Escola de Bibliologia i a la Universitat de Barcelona, fins al 1977. La seva recerca i obra escrita se centraren en la historiografia i la història de Catalunya, amb estudis sobre cròniques medievals, llegendes i figures com Guifré el Pelós. En la vida pública, fou diputat al Parlament de Catalunya, conseller adjunt a la Presidència de la Generalitat i president del Parlament entre 1984 i 1988. Abans de la restauració de la Generalitat, durant el franquisme, havia format part del Consell d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional.