Closas Abat, Antoni

Antoni Closas i Abat (1899–?) fou poeta i narrador. Nascut al carrer Ample de Barcelona, va iniciar els estudis a les Escoles Pies i els va continuar al Col·legi Comtal dels Germans de La Salle. El 1918 li publicaren contes traduïts de Catulle Mendès a La Veu de Catalunya, i l’any següent Josep Maria López-Picó el presentà a La Revista, on publicà els primers versos. Després d’una llarga interrupció, reprengué l’escriptura amb assiduïtat el 1950.

La seva obra comprèn poesia, narrativa i estudis històrics i literaris. El 1962 publicà L’aportació de Maragall al Teatre Català, i el 1970 Una conspiració barcelonina el 1809, sobre la Guerra del Francès. També investigà la història amb El nét del Rei Martí (1972) i El primogènit Carles, Príncep de Viana (1977). El 1976 publicà les memòries Vells amics i hores passades. El recull poètic El vell salze i Cançó de mariner aparegué el 1977, un any després de Capvespre d’or.