Cervós Navarro, Jordi

Jordi Cervós i Navarro fou metge, neuropatòleg i investigador. Es llicencià en medicina a les universitats de Barcelona i Saragossa i, després de traslladar-se a Berlín el 1952, treballà en clíniques neurològiques d’Àustria i Alemanya. A la Universitat de Bonn ensenyà neuropatologia; el 1968 obtingué una càtedra a la Universitat Lliure de Berlín, on també exercí de vicerrector i degà de la Facultat de Medicina. Del 1997 al 2002 fou el primer rector de la Universitat Internacional de Catalunya.

La seva recerca se centrà en la patologia del sistema nerviós central, la involució senil i la microcirculació cerebral. Publicà set llibres, n’edità vuit i signà més de sis-cents treballs mèdics. També col·laborà al diari El País. Entre les distincions que rebé hi ha la Creu de Sant Jordi, l’any 2002, i la Gran Creu de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi.