Lluís Casassas i Simó (Sabadell, 1922 – Barcelona, 1992) fou geògraf i professor de la Universitat de Barcelona. Després d’estudiar Dret i els cursos comuns de Filosofia i Lletres, es llicencià en Geografia el 1972 i es doctorà quatre anys més tard. A partir de 1972 exercí la docència universitària i el 1986 esdevingué catedràtic d’anàlisi geogràfica regional. La seva recerca se centrà especialment en l’organització territorial de Catalunya i en la geografia de Barcelona.
Col·laborà amb el geògraf Pau Vila en estudis sobre Barcelona i presidí la Societat Catalana de Geografia entre 1986 i 1991, després d’haver-hi ocupat altres càrrecs. També en dirigí la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia. Un cop jubilat, fou síndic de greuges de la Universitat de Barcelona. El 1990 fou nomenat membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, adscrit a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, i participà en les comissions de Delimitació Territorial i d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.
