Manuel Casanoves i Casals (Olesa de Montserrat, 1927 – Barcelona) fou sacerdot claretià, esperantista i activista cultural i pels drets humans. Després de professar com a missioner claretià el 1944, estudià filosofia al seminari de Solsona i teologia al de Valls, on fou ordenat sacerdot el 1951. Exercí la docència als seminaris de Solsona, Valls i Cervera, i també a Londres. Més endavant treballà per a l’editorial i la llibreria Claret a Barcelona, i a Vic investigà sobre el pare Claret.
Durant el franquisme ensenyà català i escriví manuals d’ortografia i de normes pràctiques. A Londres entrà en contacte amb Amnistia Internacional; després de la dictadura impulsà la fundació de la delegació espanyola i en fou el primer president. També contribuí a recuperar l’Associació Catalana d’Esperanto, de la qual presidí la nova etapa iniciada el 1980. Com a esperantista, oferí cursos i investigà la trajectòria de religiosos vinculats a aquesta llengua.
Les seves obres
4 obres per descobrir.
