Pau Casals i Defilló (el Vendrell, 1876 – San Juan de Puerto Rico, 1973) fou violoncel·lista, director d’orquestra i compositor. Es formà musicalment a Barcelona, Madrid i Brussel·les, i començà la trajectòria professional com a intèrpret als vint-i-tres anys. A més de la carrera com a solista, exercí la docència i dirigí l’Orquestra Pau Casals, que fundà a Barcelona el 1920. Com a compositor, escriví obres per a veu, piano i violoncel, així com música coral i orquestral.
El seu compromís amb la pau i els drets humans es concretà en iniciatives culturals i actuacions públiques. El 1926 creà a Barcelona l’Associació Obrera de Concerts, amb l’objectiu d’apropar la música a la classe treballadora. Després de la Guerra Civil, s’establí a Prades, on ajudà refugiats espanyols, i més endavant impulsà el Festival de Prades. El 1960 estrenà a Acapulco l’oratori El Pessebre, obra vinculada a la seva defensa de la pau. També compongué l’Himne de les Nacions Unides, interpretat a l’Assemblea General el 1971.
