Jaume Capó i Villalonga (Lloseta, Mallorca, 1918) va ser prevere i historiador. Després d’estudiar al seminari diocesà de Sant Pere, s’ordenà el 1943 i exercí a diverses parròquies de Mallorca, entre les quals les de Biniamar, Inca, Binissalem i Orient. També fou professor de religió a Inca i Palma.
La seva tasca historiogràfica se centrà en les esglésies de Mallorca i la història local de Lloseta. Publicà estudis sobre temples i oratoris, i la seva Història de Lloseta, apareguda en quatre volums entre 1985 i 1990, recorre la història de la vila des de la prehistòria fins al segle XIX. Va col·laborar en la Gran Enciclopèdia de Mallorca i fou distingit per l’Ajuntament de Lloseta per la seva tasca de recuperació de la història local.