Canyà, Llucieta (1901-1980)

Llucieta Canyà i Martí (la Bisbal d’Empordà, 1901 – Barcelona, 1980) va estudiar magisteri i dret i, a finals dels anys vint, es va instal·lar a Barcelona, on es va incorporar als ambients culturals de la ciutat. El 1929 va començar a col·laborar a La Veu de Catalunya amb la secció «Món femení» i també va escriure en altres revistes i va fer conferències sobre feminisme.

Va publicar poesia, periodisme i teatre. L’etern femení, aparegut el 1934, li va donar renom; el 1936 va publicar L’estudiant de Girona, la seva primera obra teatral. Durant la postguerra va viure a Reus i va col·laborar en premsa local i tarragonina. El 1954 va reprendre la publicació teatral amb L’amor té cops amagats, estrenada al Teatre Romea de Barcelona, i el 1957 va publicar L’etern masculí.