Busquets i Dalmau, Joan (1934-)

Joan Busquets i Dalmau (Girona, 1934–2018) fou sacerdot i historiador. Es formà al Seminari de Girona i, després d’un primer vicariat a Palafrugell, amplià els estudis a Roma, on es llicencià en Història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en Teologia a la Universitat Pontifícia Lateranense. El 1966 es llicencià en Història a la Universitat Complutense de Madrid, i el 1993 es doctorà en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII.

La seva recerca se centrà en la revolta catalana del 1640, el segle XVII, el Barroc i la història eclesiàstica. Entre les seves publicacions hi ha estudis sobre Girona durant el segle XVII i el Barroc, la Reforma luterana i la relació entre l’Església i la ciència. També tractà qüestions de teologia i història de l’Església en lliçons inaugurals i treballs sobre el Concili i figures com Pau VI. Del 2005 al 2007 dirigí el servei diocesà de formació permanent del laïcat i, des del 2006, fou membre de la Delegació episcopal d’ecumenisme.