Maria Lluïsa Borràs i González (Barcelona, 1931-Palafrugell, 2010) fou historiadora i crítica d’art, escriptora i comissària d’exposicions. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres i en Semítiques a la Universitat de Barcelona, va cursar Art Contemporani a The New School de Nova York i es doctorà en Història de l’Art el 1977 amb una tesi sobre Francis Picabia. Va ser professora a la Universitat Autònoma de Barcelona i a l’escola Eina, i va impulsar la creació de la Fundació Joan Miró, de la qual fou secretària general. També va treballar a la Fundació Joan Brossa.
Borràs va dedicar la seva trajectòria a l’estudi i la divulgació de l’art contemporani, amb especial atenció a les avantguardes i al dadaisme. Va escriure en publicacions catalanes i estrangeres, va col·laborar durant anys amb La Vanguardia i va dirigir les revistes El Guía i Vèlit. Com a comissària va organitzar exposicions a diversos països. A la dècada de 1980 va crear la productora Proviart i va escriure, dirigir i produir documentals sobre artistes catalans. La seva recerca va donar lloc a més de trenta publicacions sobre art; la seva monografia sobre Picabia, publicada el 1985, va obtenir el Premi de la Crítica.
