Oriol de Bolòs i Capdevila fou un botànic especialitzat en florística i geobotànica dels Països Catalans i de les regions mediterrània i macaronèsica. Es doctorà a la Universitat de Madrid amb una tesi sobre la vegetació del Montseny i, des de 1953, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona.
Va dirigir l’Institut Botànic de Barcelona entre 1965 i 1984 i presidí la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans entre 1989 i 1992. Dirigí amb Josep Vigo la Flora dels Països Catalans, publicada entre 1984 i 2001, i la seva obra inclogué més de dos-cents títols entre llibres, articles i col·laboracions. Rebè la Medalla Narcís Monturiol, la Creu de Sant Jordi i el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca.
