Pere Bohigas i Balaguer (Vilafranca del Penedès, 1901 – Barcelona, 2003) fou filòleg i bibliòfil. Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona el 1924, on exercí de professor de paleografia fins al 1939, i completà la formació a París i Anglaterra. També ensenyà a l’Escola de Bibliotecàries i treballà com a conservador de la secció de manuscrits i reserva de la Biblioteca de Catalunya fins al 1971.
La seva recerca se centrà en la codicologia i en l’estudi i l’edició de la literatura medieval, sobretot catalana, amb treballs sobre autors com Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Ausiàs March. Participà en la recopilació de materials per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i presidí la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans entre 1962 i 1989. El 1990 rebé la Creu de Sant Jordi.
