Reus (Tarragona, España), 1777 – Barcelona (España), 1859
Próspero de Bofarull y Mascaró (Reus, 1777 - Barcelona, 1859) fou arxiver, historiador i advocat. Es formà a les universitats de Cervera i d’Osca, on estudià filosofia i dret i es doctorà. El 1799 obtingué a Madrid el títol d’advocat dels Reials Consells i treballà a la Reial Cancelleria de Valladolid; durant la guerra del Francès exercí a Cadis. El 1837 fou elegit diputat.
Dirigí l’Arxiu de la Corona d’Aragó entre 1814 i 1849. Durant el seu mandat s’hi incorporaren diversos fons documentals i fou el primer arxiver de la institució a rebre investigadors. Publicà treballs d’història i edicions erudites, inclosos els primers disset volums de la Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, apareguts entre 1847 i 1859. Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia de la Història.
