Antoni de Bofarull i Brocà (Reus, 1821–Barcelona, 1892) va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i va treballar durant quaranta-sis anys a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on va traduir cròniques antigues. Historiador, poeta, novel·lista i dramaturg, va escriure obres històriques en català i castellà i va publicar estudis de gramàtica catalana.
Va participar en la Renaixença: el 1858 va reunir Los trobadors nous, una antologia de poesia catalana contemporània, i l’any següent va ser un dels restauradors dels Jocs Florals de Barcelona i el seu secretari. El 1862 va publicar L'orfaneta de Menargues o Catalunya agonitzant, considerada la primera novel·la històrica escrita en català. També va escriure poesia amb el pseudònim Lo Coblejador de Montcada.
