Bellmunt, Domènec de (1903-1993)

Domènec Pallerola i Munné, conegut pel pseudònim de Domènec de Bellmunt, estudià Dret i inicià la seva activitat periodística a La Veu de Catalunya. Col·laborà a La Publicitat, des d’on enviava cròniques de París durant el seu exili, i també a Mirador, D’Ací d’Allà, La Nau, L’Opinió i La Rambla, que dirigí. Durant la Segona República exercí l’advocacia i fou secretari de Lluís Nicolau d’Olwer.

Després de la Guerra Civil s’establí a Tolosa, on fundà i dirigí la revista Foc Nou. Es doctorà en Dret el 1950 amb una tesi sobre la violació del dret d’asil a França arran de la detenció de Lluís Companys, i en els darrers anys continuà escrivint articles per al Diari de Lleida. La seva obra inclou periodisme, narrativa i assaig sobre temes com el treball, la història política i l’humor català. El 1991 rebé la Creu de Sant Jordi.