Laia Arañó Vega (Vilanova i la Geltrú, 1980) és doctora en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà el 2021, i llicenciada en Documentació, en l’especialització d’Informació i Sistemes Documentals, per la Universitat Oberta de Catalunya. Hi exerceix de professora col·laboradora al Màster d’Història del Món Contemporani i és membre del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies (GReDD-CEDID). Treballa a l’Arxiu Carles Pi i Sunyer-Fundació Carles Pi i Sunyer, a Barcelona, especialitzat en la guerra civil, la postguerra a Catalunya i l’exili català de 1939.
La seva recerca i producció acadèmica se centren en la diàspora republicana de 1939 i els camps de concentració al sud de França. Ha col·laborat en obres col·lectives i ha publicat articles i treballs en revistes especialitzades. Aquesta trajectòria d’historiadora es reflecteix en els seus treballs sobre l’exili i els camps de concentració, així com en l’estudi dels bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil.
