Antonio María Claret - Santo - , Santo (1807-1870)

Antonio María Claret y Clará, nascut a Sallent el 1807, es va formar inicialment en l’ofici tèxtil abans d’ingressar al seminari de Vic. Ordenat sacerdot el 1835, va exercir com a missioner a Catalunya i les Canàries, i el 1849 va fundar la Congregació dels Missioners Fills de l’Immaculat Cor de Maria. El 1851 fou nomenat arquebisbe de Santiago de Cuba, on va impulsar missions i iniciatives educatives i socials. També va escriure obres en castellà i català sobre catequesi i doctrina cristiana, a més de devocionaris.

El 1855 va fundar, amb Maria Antònia París de Sant Pere, la Congregació de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Des del 1857 va viure a Madrid com a confessor de la reina Isabel II, sense abandonar la predicació i l’activitat editorial. Arran de la revolució de 1868, s’exilià a França i morí a l’abadia de Fontfroide, prop de Narbona, el 1870.