Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882–Perpinyà, 1949) fou periodista, historiador, lingüista i polític. Estudià Dret a Barcelona i s’especialitzà en política estrangera i història nacional catalana. Col·laborà en diverses publicacions i fundà i dirigí la Revista de Catalunya i el diari La Nau. També va escriure obres sobre història i nacionalisme, gramàtiques i diccionaris catalans, i defensà públicament l’esperanto. En la vida política, milità en diverses formacions catalanistes i republicanes, fou diputat al Parlament de Catalunya i en presidí la institució a l’exili. Després de la Guerra Civil s’exilià a França i s’instal·là a Perpinyà, des d’on continuà escrivint.
