Antoni Maria Alcover i Sureda (Manacor, 1862 – Palma, 1932) va ser escriptor, lingüista i eclesiàstic. Va estudiar al Seminari de Palma i es va llicenciar en Teologia i Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de València. Va impulsar el Diccionari català-valencià-balear i va dedicar una part central de la seva activitat a recollir el folklore mallorquí i la riquesa del llenguatge popular.
Va escriure en català i va publicar les rondalles que havia recollit amb el pseudònim Jordi d’es Racó. Com a promotor de l’estudi de la llengua, va impulsar el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat el 1906, i va presidir la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1911. Entre 1898 i 1916 va exercir de vicari general.
