Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife el 1845 i, abans de complir set anys, es va traslladar amb la família a Catalunya. Entre 1859 i 1862 va estudiar al Col·legi de Sant Antoni, a Barcelona, i es va vincular al moviment de la Renaixença. Poeta, dramaturg i orador polític, va obtenir el títol de Mestre en Gai Saber el 1877. Va dirigir el setmanari La Renaixensa, que després esdevingué diari, i va desenvolupar una obra teatral que va arribar a tenir projecció internacional.
La seva producció va passar de les tragèdies en vers d'inspiració romàntica a drames en prosa amb trets realistes i naturalistes. En l'etapa de plenitud, entre les obres més representatives hi ha Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar; més endavant també va escriure peces de caràcter realista i obres vinculades als gustos modernistes. Va tenir un paper destacat en la vida cultural i política catalana, i el 1911 fou nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans. Va morir a Barcelona el 1924.
