Gabriel Alomar i Villalonga (Palma, 1873 – El Caire, 1941) fou poeta, prosista i assagista mallorquí, vinculat al modernisme català. També exercí de periodista i crític literari, i publicà en diaris com El Poble Català i El Imparcial. Va ser professor a l’Institut Ramon Muntaner i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des de 1918.
La seva obra inclou poesia, prosa i assaig. En l’àmbit polític, participà en diverses formacions republicanes i socialistes, i fou un dels fundadors de la Unió Socialista de Catalunya, que presidí. El 1931 fou elegit diputat per Barcelona i les Balears; més endavant exercí d’ambaixador a Itàlia i a Egipte. Morí a El Caire, on s’havia establert a l’exili.
