Alföldy, Géza (1935-2011)

Géza Alföldy (Budapest, 1935 – 2011) fou un historiador de l’antiguitat clàssica, romanista i epigrafista hongarès. Es va doctorar el 1959 a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest i obtingué l’habilitació a la Universitat de Bonn el 1966. Després d’iniciar la seva carrera acadèmica a Hongria, es traslladà a Alemanya Occidental, on treballà al Museu Estatal Renà de Bonn i ensenyà a les universitats de Bonn, Bochum i Heidelberg; a Heidelberg fou catedràtic d’història antiga des del 1975 fins a la jubilació, el 2002.

La seva recerca se centrà en la història de l’Imperi romà, incloent-hi la societat, les institucions, la cultura, la religió i les inscripcions romanes, així com en regions com Hispània, la regió danubiana i els Alps. Els seus viatges a Espanya a partir del 1965 el dugueren a interessar-se per Tarragona, i dedicà una part destacada de la seva obra a Tarraco i a l’epigrafia de la Hispània romana. Va publicar llibres i nombrosos articles científics, i fou membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1996.