Joan Alcover i Maspons fou poeta, assagista, advocat i polític mallorquí. Es llicencià en Dret a Barcelona el 1878 i, en tornar a Mallorca, exercí diversos càrrecs judicials. Compaginà aquesta trajectòria amb l’activitat literària: publicà poemes en català i castellà des de jove, i més endavant optà pel català com a llengua d’escriptura. El 1893 fou elegit diputat a les Corts per Palma.
La seva poesia, marcada per la reflexió sobre el dolor i la tragèdia humana, inclou reculls com Cap al tard i Poemes bíblics. El 1904 exposà les seves idees sobre la funció social de la literatura en el discurs Humanització de l’art, pronunciat a l’Ateneu Barcelonès. Fou proclamat Mestre en Gai Saber el 1909 i el 1919 obtingué el Premi Fastenrath. També presidí els Jocs Florals de Barcelona i fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
.jpg){kind=link}