Joan Ainaud de Lasarte fou historiador i crític d’art. Es doctorà en història a Madrid el 1955 i desenvolupà una trajectòria vinculada als museus i a la recerca. Des del 1941 treballà a la Junta de Museus de Barcelona i col·laborà amb l’Institut Amatller d’Art Hispànic; entre el 1948 i el 1985 dirigí els Museus d’Art de Barcelona i el Museu Nacional d’Art de Catalunya. També presidí l’Institut d’Estudis Catalans del 1978 al 1982.
Com a professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, contribuí a fundar-hi el departament d’Història de l’Art. La seva recerca se centrà en l’art medieval, especialment el romànic i el gòtic, i en el Renaixement a Catalunya, i també abordà l’art contemporani. Publicà llibres, assajos i articles sobre aquests àmbits i sobre ceràmica; entre les seves obres hi ha estudis sobre el Modernisme, la pintura catalana, els vitralls i el Palau de la Generalitat. El 1982 rebé la Creu de Sant Jordi.
