Gaziel, pseudònim d’Agustí Calvet i Pascual, va néixer a Sant Feliu de Guíxols el 1887. Va començar estudis de dret a la Universitat de Barcelona i després es va matricular a la Facultat de Lletres; el 1908 es doctorà a Madrid. El 1910 inicià la carrera periodística a La Veu de Catalunya i l’any següent començà a treballar a l’Institut d’Estudis Catalans.
Durant la Primera Guerra Mundial va escriure cròniques des de París, primer per a La Veu de Catalunya i després per a La Vanguardia, on va treballar durant bona part de la seva trajectòria i que va dirigir entre 1920 i 1936. Després de la Guerra Civil visqué a l’exili i, en tornar, es dedicà també a l’edició i a l’escriptura de llibres de memòries i de viatges en català. Va morir a Barcelona el 1964.
