Agelet i Garriga, Jaume

Jaume Agelet i Garriga (Lleida, 1888 – Madrid, 1981) fou poeta, crític i traductor, i exercí també la carrera diplomàtica. Va estudiar dret a Deusto i es llicencià a Madrid; durant l’estada a la capital espanyola començà a escriure versos. El 1920 ingressà a la carrera diplomàtica i treballà a Viena, Ciutat de Mèxic, Washington i París. Publicà el primer llibre de poesia el 1924, mentre iniciava una trajectòria literària que desenvolupà al llarg de diverses dècades.

La seva poesia explora el paisatge, el pas del temps, el record i la infantesa, sovint des d’una mirada marcada per la nostàlgia. A partir dels anys seixanta, també abordà la transformació simbòlica de la realitat i el poder de la llengua i l’escriptura. A més de la creació poètica, es dedicà a la crítica i a la traducció; traduí, entre altres autors, Verlaine, Goethe, Blake i Rilke. Durant els anys setanta revisà la seva obra poètica completa, un projecte que la seva mort deixà inacabat.